L'home dibuixat

13/02/2010

A la secció de dibuixos / drawings d'aquesta web hi ha novetat. Coincidint amb la fred d'aquest hivern intens i llarg he substituït els dibuixos que hi tenia per apunts del natural fets durant les sessions vesprals de la sala d'apunts del Cercle Artístic de Sant Lluc, ara instal.lat al carrer de Mercaders. Dibuixar, per a un home com jo que és més voyeur que no pas acteur en aquesta comèdia gens divina de la vida de l'home dibuixat, és un exercici que em suposa la més alta concentració i alhora una poderosa atracció visual i mental. Els resultats d'aquesta tensió entre l'ull i el cervell que dicta a la mà el grafisme o gargot que ha d'executar a cada moment, els té el lector a un clic de la seva mirada. Només ha d'anar a la secció drawings, a la part superior d'aquest text, i en podrà veure i comentar, si s'escau, els resultats. Una imatge diuen que val més que mil paraules. En el cas de l'home dibuixat que sóc la dita és força certa. Ara mateix em costaria Déu i ajuda escriure un text que sintetitzés el que vull expressar amb aquests apunts del natural. Tot el que puc dir és que l'acte en sí del dibuix és tan breu com intens, que cada dibuix representa un tour de force per traduir a traç gargòtic l'harmonia d'un cos i un gest, l'expressió d'un ésser humà. És el repte de l'home dibuixat que sóc. No hi ha, a la meva vida de pintor, cap més exercici mental que tingui la mateixa intensitat. Podria fer literatura sobre aquest fet, però no la faré, perquè seria literatura dolenta, mentides podrides que no ens portarien enlloc. I és que no hi ha més cera que la que crema. Deixo el resultat del meu exercici manual / mental a les teves mans, lector desconegut, i si ets home crític, sigui en positiu o en negatiu, i em fas arribar la teva opinió, l'home dibuixat que sóc t'ho agrairà efusivament, perquè no hi ha gratificació més gran que no sigui la de rebre un judici sincer sobre allò que has fet en la més estricta i íntima de les soledats. És la solitud de l'home dibuixat. JP