Melting pot emocional

07/02/2010

Te literari amb escriptors, poetes, pintors i altres estetes de la faràndula artisticosocial. En aquestes situacions no sé mai quina tecla he de tocar, i sovint em quedo garratibat, escapçat pel que voldria dir i no acabo de dir i el que dic sense voler-ho dir. Engavanyament mental. Sensació de no aprendre'n mai, de pul.lular per les cofurnes diverses de la societat sense acabar de trobar el meu lloc. Això, a una certa edat primerenca és un fet perfectament natural. A l'edat a què he arribat, que ja comença a ser escandalosa, és una engavanyadora síndrome de Peter Pan. O la constatació que m'he convertit en un adolescent petrificat. I tanmateix, un cop sóc altre cop a la cleda personal, refugi del corsari de les emocions estètiques en què m'he convertit, transcric fil per randa tot el que m'havia quedat al pap. I és que em cal la solitud extrema per ser veritablement jo. Llavors, com mogut per un impuls automàtic que neix del magma interior estimulat per la irrupció dels tremolors sísmics vinguts de l'exterior, veig clar el que era fosc, i fosc el que en un determinat moment m'havia semblat lluminós. És la reacció a la paràlisi. La resposta al mutisme. I em demano si a tothom li passa el mateix, o em pregunto si al lector d'aquest text li ha semblat petrificar-se socialment algun cop. Answer not required. Tot és retòricament convencional. És tard quan escric aquestes deliberacions amb mi mateix. He posat el Quartet per a la fi dels temps d'Olivier Messiaen, em fa companyia i amoroseix aquest regust amarg que suara mateix tenia al paidor. És tard i no tinc ganes ni esma de trucar ningú per fotre-li la cavalleria del meu desvari per sobre. Si alguna cosa he après, en aquest procés de petrificació, és a aguantar i callar. O escriure-ho, i que no ho llegeixi ningú, que és una forma discreta d'esgargamellar-me fins a quedar afònic i exhaust. Sento una remor de festa al pis veí. Som un amuntegament de desconeguts que ens intuim les alegries i ens ignorem les penes. Som i serem. La música de Messiaen em transporta al camp d'extermini on va ser escrita i estrenada. Música per a la solució final. Covardia. Indignació. Plaer. Un estrany melting pot emocional. E la nave va... JP