Au plein air

01/03/2010

Arriba el març marçot, i la primavera ja és a les envistes. No sabria dir per què, ara que ja sóc a la tardor de la vida, encara m'anima l'arribada de la primavera, potser perquè poc o molt m'altera els bioritmes, tan aplatanats durant aquest llarg i fred hivern que anem passant de la millor manera possible. Una de les bones intencions que cada any em plantejo a mi mateix quan arribo al mes de març és la de pintar au plein air, com diu que ho feien els pintors impressionistes a Barbizon. I es queda sempre en intenció, com tantes altres bones pensades que tinc quan arriba la primavera. I és que la bèstia ja viu a remolc d'unes determinades inèrcies, i és molt difícil fer-la canviar. Tanmateix, aquest any, si el bon temps arriba finalment i l'energia vital no em falla, podria ser l'any de la pintura au plein air. I és que, com també deien els mateixos impressionistes, els estudis de ciutat arriba un moment que fan un cert tuf de resclosit. És el moment de fugir-ne. I què millor que perdre's país endins per camps i feixes, solells i obagues, camins, marjades, rieres i rierols,planes i comes, muntanyes regalades i feréstecs espadats marins, i sense pensar en la finalitat ni l'objectiu de la fugida exultar el teu particular Good bye to all that. Encara que sigui per tornar de forma indefectible a ciutat quan arribin les primeres fredorades tardorals, la fugida au plein air podria ser tota una aventura, un canvi radical en la forma d'entendre la pintura. Seria el moment de ser un ver pintor de cavallet, maridat amb el paisatge, formant part d'aquest mateix paisatge... Massa paisatge també pot ser una temeritat, penso esfereït per les destrosses cromàtiques que podria arribar a fer deixat anar lliure i salvatge per aquests mons de Déu i del diable. I és que la ciutat neurotitza la pintura que acabes fent d'una forma inexorable, però alhora et salva de la desfeta total. El paisatge urbà és d'una gran amenitat per fer-hi vida de flâneur sense objectiu ni destí, però a l'hora de traduir les emocions estètiques que et desvetlla, parlo per mi, és clar, acaba neurotitzant-te, a tu i a la pintura que acabes fent. Tinc la sensació, escrivint la bona intenció d'avui, de vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo. Encara queden tres setmanes d'hivern astronòmic. I el climàtic aneu a saber fins quan durarà. Doneu-me un mes per pensar-m'ho. I ja us en donaré notícies. JP